Etapa VIIIb – Del Costabona a Ulldeter

Havíem de completar el recorregut. Tot i haver fet ja la travessa Ulldeter-Núria, calia tornar enrere i resseguir el camí que la tempesta ens va impedir. En aquesta ocasió, degut a que la distància era molt curta, es tractava d’una matinal.

Així que ens vàrem aixecar aviat, i ens vàrem dirigir primer a Vallter a deixar un cotxe, i després a la pista que porta al refugi del Costabona. Deixats els cotxes vàrem començar a caminar amb l’objectiu de passar de llarg el Costabona, fer-nos una foto a la roca que ens va servir d’aixopluc, passar per roc Colom i baixar cap a Vallter.

La pujada cap al refugi del Costabona, amb la frescor del matí, va ser molt diferent a la darrera baixada. En plena forma i amb un Sol que encara no havia pujat van fer que el camí fos molt agradable.

Deixem el Costabona enrera, ens fem la foto de record al punt més avançat del recorregut, i enfilem cap a Roc Colom.

El camí és bastant planer a excepció del tros final. Una vegada aconseguit el pla, tot serà planer i de baixada fins arribar a Vallter.

Abans de tirar endavant, una darrera vista del Costabona i una altra del camí que ens falta per arribar.

Ara ja hem completat el forat que teníem al recorregut i ja hem publicat l’entrada, encara que en molt de retard. Ara ja podem continuar tranquils.

 

Etapa IX: D’Ulldeter a Núria

Al finalitzar de forma sobtada la darrera etapa ens enfrontàvem a dues alternatives: continuar en el punt a on l’havíem hagut de deixar o bé, l’escollida, continuar com si res, com si haguéssim fet tota l’etapa. Fer la clàssica travessa des del refugi d’Ulldeter a Núria ens va seduir molt més. Ja tindrem temps, dins del mateix projecte, per a fer el petit tros que separa el Costabona de les pistes de Vallter.

8:30 – Pistes de Vallter (2.236). A primera hora del matí deixem el cotxe en un dels revolts de la pista d’esquí, des d’on surt el camí cap al refugi d’Ulldeter. A diferència de les etapes anteriors, aquí trobem un piló de gent disposada a fer una caminada, ja sigui la travessa, el gra de fajol, el Bastiments, el pic d l’Infern … La tria és molt variada, i de ben segur que, a mida d’anar pujant, anirem quedant més sols.

9:55 – Coll de la Marrana (2.529). Iniciem la pujada des del refugi pel costat d’una de les pistes d’esquí, molt present en la modificació del paisatge que ens envolta. Donat que som uns quants que fem el mateix camí, establim conversa amb més d’un i així el camí es fa menys pesat. Comencem a veure isards, animal que escassejava en les excursions de joventut al Pirineu. Per sort, ara ja no és estrany veure’n. Fins i tot, contemplem un parell de marmotes.
Iniciem l’ascensió al coll de Tirapits. Des del coll de la Marrana, comença amb una suau baixada, però la visió del coll no enganya. La majoria de la gent que ens acompanyava l’hem deixat enrera. Potser som els únics que fem la travessa avui.

El camí serpenteja la vall i va guanyant alçada. Deixem a la dreta la carena que es forma des del Bastiments. El pic dels Gorgs ens sorpren amb la seva varietat de colors.

11:40  – Coll de Tirapits (2.783). El camí s’enfila de valent en el darrer tram, passada la barrada de Tirapits. El vent bufa de valent a la carena i ens hem d’arrecerar per a esmorzar. En un dia clar, com el que estem tenint, la visió a les dues bandes és fantàstica. A la fotografia, en Ferran i en Francesc contemplen el Torreneules i el cim de la Coma del Clot. A darrera hi ha Núria.

La imatge dels estanys de Carançà des del Coll de la Vaca és espectacular. El dia és molt clar i podem veure fins a on ens arriba la vista. Al tornar al camí, repassem el tros fet des del coll de Tirapits, gens ni mica de pujada i potser una mica de baixada.

Des del pic superior de la Vaca ens queda una lleugera baixada cap al coll de Carançà, i una no massa pujada fins al Noucreus. El paisatge és brutal. Ja no recordava la bellesa d’aquesta part del Pirineus. I entre tots, destaca el pic de l’Infern, amb una gran quantitat de gent, com si estiguéssin fent rotllana, al seu cim.

12:45 – Pic del Noucreus (2.799). Amb no massa esforç hem arribat al pic del Noucreus. Contemplem el nostre final d’etapa. No tenim ganes d’arribar i decidim allargar-ho més anant cap al coll del Noufonts.

13:35 – Coll de Noufonts (2.681). Després d’una lleugera pujada per acabar d’arribar al pic del Noucreus, divisem una baixada molt pronunciada fins al següent coll i una pujada excessivament dura cap al Noufonts. Arribats a la cabana del Noufonts decidim tirar cap a Núria. L’objectiu d’avui ja estarà assolit i deixem l’olla per a una altra ocasió.

A poca estona de baixar, tornem a trobar aigua i l’herba dels prats. De mica en mica, el cim de les muntanyes queda més lluny però es fa més visible la seva grandària.

15:10 – Núria (1.964). El primer que fem a l’arribar a Núria és trucar a la Teresa i en Pere. Ells han pujat més tard i feran el camí contrari, encara que per un altre recorregut. Es quedaran a dormir al refugi de Coma de Vaca. Per pocs minuts no coincidim. A la nostra arribada ells ja havien passat el refugi del pic de l’Àliga.

Amb el dia que fa, no busquem cap més alternativa d’anar al prat de davant de l’estany, menjar-nos els entrepans i fer una bona migdiada. Etapa completa. Només queda agafar el cremallera fins a Queralbs.

Temps etapa IX
08:30 – Vallter (2.236)
09:55 – Coll de la marrana (2.529)
11:40 – Coll de tirapits (2.783) – Esmorzar 12:00
12:45 – Pic del Noucreus (2.799)
13:35 – Coll de Noufonts (2.681)
15:10 – Núria (1.964)
Total etapa 6:40

Acumulat anterior 72:40
Total acumulat 79:00

Etapa VIII: De Coll d’Ares al Costabona

Aquesta etapa havia d’anar de Coll d’Ares a les pistes d’esquí de Vallter, i si ens vèiem amb força, al refugi d’Ulldeter, però una pedregada a mig camí ens ho va impedir.  En ple Agost, amb una de les onades de calor a sobre, sense cap previsió. tempesta a sobre, ningú s’hagués esperat aquest final.

De fet, haig de dir que només nosaltres no vàrem completar el recorregut esperat. Igual que a l’etapa anterior, un altre grup fèia el recorregut en sentit invers, i donat que no tenien alternativa, ells sí que vàren acabar.

07:45 – Coll d’Ares – 1.511.   Aparcat el cotxe just al coll, travessem la carretera. Allà hi ha una altra marca de frontera i un camí molt ben assenyalat. Ens sorpren que no pugi directament a la carena, però el seguim. Al cap de poc ja apareixem a sobre i tenim la primera visió, molt al fons, del Costabona.

08:15 – Pic de les forques – 1.619. 100 metres de desnivell pronunciat per a començar el dia està bé. Amb el mapa aquestes línies de desnivell quasi no es veuen, ni tampoc en fem massa cas. La realitat és que el camí fins a la falda del Costabona està farcit de petites pujades i baixades.

09:00 – basses del puig sec – 1.622. Punt de referència de la caminada. Esperàvem trobar-hi una mica d’aigua. No per veure, però tan sols per contemplar-la i, a poder ser, refrescar-nos. En comptes d’això, ens trobem amb un ramat de vaques intentant treu una mica d’aigua del tou de fang que queda. L’estiu ha estat massa sec per a trobar-hi res més.

09:35 – Coll Pregon – 1.536. Una altra vegada baixem d’alçada. Després de sortejar un ramat de vaques a través d’un filat, arribem al Coll Pregon. Ens trobem una parella de francesos que provenen de la Presta i que fan un recorregut circular.

10:25 – Coll de Siern – 1.629. I una altra vegada la pujada. Però aquesta vegada ja no tornarem a baixar. Ens parem una mica més endavant a esmorzar, a on sembla que seran els darrers arbres que trobarem.

11:55 – Trobada amb l’altre grup. A l’inici de l’ascensió al Costabona ens tornem a trobar a una altra persona. Una francesa que el dia abans havia pujat fins a les fonts del Tec, sota Roca Colom. Fa la caminada sola. Diu que li encanta el silenci.

Tot seguit ens trobem amb el grup que provenia de Vallter: La Concepció, la Tèia, els dos Joans i la Laura. Jo em pensava que ens els trobaríem dalt del Costabona, però no ha estat així. Descansem una mica, ens fem les fotos de la trobada i intercanviem opinions sobre el que falta a cada grup, i quina és la millor forma de passar la calor.

12:55 – Font del refugi – 2.254. Mai havíem esperat en tan delit que rajés. Tot i que tots havíem sortit amb més de 2 litres d’aigua, que anàvem racionant, trobar aigua fresca va fer que ens els beguéssim de cop, i la fresca de la font ens va permetre baixar la temperatura corporal . La font es troba en el camí d’anar a Coll de Pal, prop del refugi.

Amb nosaltres, també hi ha un ciclista que ha fet la pista des de Setcases i que ara es disposa a pujar, amb la bici a coll, fins al Costabona.

13:35 – Coll de Pal – 2.318. Una manada de cavalls ens dóna la benvinguda a Coll de Pal.  Estem a prop d’Espinavell i aquests deuen ser una part petita dels que baixen de la muntanya per la fira dels mulats, abans no arribi l’hivern. La visió d’aquest ramat és del més agradable i ens hi entretenim una estona abans de fer la darrera pujada al Costabona. En aquesta vàrem poder contemplar les Esquerdes de Rojàs i el cim del Canigó al fons.

13:50 – Costabona – 2.489. Arribem a cim més alt de la jornada. La vista és meravellosa. Analitzem el recorregut fins a Roc Colom. Creiem que passar per la carena serà millor que anar a les fonts del Tec i després pujar.

Ens disposem a dinar mentre anem veien com el cel s’omple de núvols. Cauen les primeres gotes però no ens espantem … encara.

14:25 – baixem del Costabona. Veiem com la pluja cau més enllà de Roc Colom i que va en direcció al Canigó. Sembla que tindrem sort i no ens enganxarà.

Però tot d’una, quan estem tocant a Coll de Pal, el vent canvia de direcció i tota l’aigua (i sobretot pedra) cau en horitzontal sobre nosaltres. Després de protegir-nos en una de les poques roques d’una mica més d’un metre d’alçada, decidim abandonar i anar cap el refugi.

El camí de baixada es complica una mica. Les vaques, que fèia poc havíem vist passar mentre estàvem arrecerats de la pedregada, ara ocupen tot el camí de tornada. Les sortegem com podem i arribem al refugi.

15:20 – refugi del Costabona. Arribem xops. Hi ha mantes. Ens despullem i ens abriguem. Com que la tempesta va i ve, amb uns estenedora improvitzats, ara estenem, ara recollim la roba. El cel dóna per fer unes quantes fotos, encara que nos ens poguem allunyar massa.

La Concepció ens avisa que l’altre grup també ha arribat completament xop a destí. Ara són ells que tornen a Vallter a buscar l’altre cotxe i la Concepció ens ve a buscar a la pista que hi a prop del refugi.

Coses de la muntanya: ens vestim amb la roba encara xopa, però quan arribem a la pista ja s’ha assecat. De baixada a la pista, la pluja havia parat però el vent continuava insistentment. Pujem al cotxe i anem a Espinavell a fer un cafè amb llet. Avui, sembla impossible, no toca una clara i ens convé alguna cosa calenta.

A veure si a la propera tenim més sort i podem completar tot el corregut. Però ha anat molt bé. Ja no recordàvem que erem als Pirineus i que els canvis de temps poden passar en un tres i no res.

Temps etapa VII

07:45 – Coll d’Ares
08:15 – Pic de les Forques
08:40 – Turó de Puigpedrissa
08:45 – Collada de Prats
09:00 – Les basses del Puig Sec
09:35 – Coll Pregon
10:25 – Coll de Siern
10:40- Jaça de les Picotoses – Esmorzar. 10:55
11:55 – Trobada
12:55 – Font del Refugi
13:35 – Coll de Pal
13:50 – Costabona – dinar – 14:25
15:20 – Refugi Costabona
Total etapa 07:40

Acumulat anterior 65:00
Total acumulat 72:40

Etapa VII: De Beget a Coll d’Ares

Si bé hauríem d’haver iniciat l’etapa des de La Menera, ja al finalitzar l’anterior teníem bastant clar que no seria així. Tornar a fer el recorregut en cotxe era massa llarg, i tornar a fer bona part de la mateixa pista per arribar al Comanegra no satisfeia a ningú. En Joan va suggerir iniciar el recorregut des de Beget, quasi a la mateixa latitud però a la vessant Sud. Això ens permetria trepitjar una mica més d’Alta Garrotxa, el recorregut en cotxe no seria tan pesat i, a més, podríem fer marrada i arribar-nos al pic de les Bruixes, pic o puig realment singular.

I aquesta vegada teníem l’avantatge de comptar amb una col.laboració inestimable d’en Pere, la Concepció, en Joan i la Rosa que ferien el recorregut contrari. Per tan, el temps perdut per a desplaçar els cotxes a l’inici i al final d’etapa no caldria. A més, podríem dinar junts al cim del Comanegra i explicar-nos quin seria el millor recorregut que quedava a cadascun dels grups.

09:20 – Beget (La Figuera) – 980m. Després de fer-nos la foto de rigor a Beget, poble de pessebre per excel.lència, continuem amb cotxe fins al final de la pista de la Figuera. Per agafar-la continuem per la carretera que porta a Oix. Al cap de poc, una pista molt pronunciada a l’esquerra, assenyalada per un rètol de la casa de turisme rural “El Sunyer”, ens remunta cap a la casa de la Figuera. Una pista, que si no és amb 4×4, seria impossible de pujar.

El final de la pista sembla un cementiri de cotxes. Un parell de cotxes abandonats i unes quantes deixalles no semblen el millor lloc per iniciar la caminada, però la realitat és aquesta malgrat la bellesa de la resta de l’entorn. Dels 3 camins que surten, agafem el de més a l’esquerra (Nord-Oest) que ens portarà fins a prop del veïnat de Monars.

Després d’una pujada forta que ens porta a una clariana, i d’una baixada per un bosc mixte, travessant el Clot de Presseguer, ja veiem al fons el pic de les Bruixes (anomenat Puig a tots els mapes consultats). Amb les previsions de temps consultades i veient-lo emboirat, segurament tocarà mullar-nos una mica, però continuem endavant.

10:20 – Corral de Mas Mitjà – 1.040m. Al cap d’una hora hem superat, sense adonar-nos, la primera renglera de penya-segats. Ja estem en un prat immens i amb tancat de grans dimensions (hort?) a mà esquerra. El corral de Mas Mitjà queda al fons i és una construcció enorme de la que només en queden els pilars. Està molt proper al veïnat de Monars, al que anem a treure el nas. Des del corral, ens enfilem cap a l’Oest per tal d’arribar a la bassa de Monars per una escletxa al cingle.

El camí està ben assenyalat i és l’únic camí possible per a pujar a la bassa de Monars. Al mig del camí ens trobem amb aquest roure majestuós que no podem deixar de fotografiar.

El pas cap a la bassa de Monars finalitza amb aquesta escletxa a la cinglera, forta però de fàcil pujada.

10:50 – Bassa de Monars – 1.290m. Només han calgut 30 minuts des per arribar a la bassa de Monars, punt principal de sortida per a molts que volen ascendir al Comanegra. D’aquí agafem la pista en direcció Est, directe al pic de les Bruixes.

Al finalitzar la pista, uns indicadors amb poca fortuna poden despistar. Dels dos camins que surten agafem el que fa una mica de baixada i no el de l’esquerra, de pujada, com semblaria que volen indicar els rètols.

Una explicació molt bona de l’Alpina indica que ens trobarem aquest bassi per al bestiar al cap de 5 minuts. Una vegada trobat, la tranquil.litat que dóna haver encertat el camí torna al grup, i ens dirigim directe al pic.

12:10 – Pic de les Bruixes – 1.390m. Des que hem deixat el cotxe ens han calgut 3 hores per a pujar. El temps ha estat incert fins que hem arribat al cim. Però, com passa a muntanya, i es pot veure a les dues fotografies, les condicions poden canviar en pocs moments. De la por de pluja passem a tenir un dia meravellós de primavera.

La vista que ofereix és impressionant, i més en aquest dia de núvols i cel blau intens. El Comanegra apareix amb una visió complement diferent de la frontal, que veus des de la majoria de punts de la Garrotxa. La muntanya agafa un relleu que no ens hauríem imaginat mai.

El camí per la carena fins al Comanegra és molt agradable, tot i les pujades i baixades que ens esperen. La part final esdevé molt dura.

13:45 – Comanegra – 1.557m. El grup que prové de Coll d’Ares ja fa estona que ha arribat. Ens esperem per a dinar i ens fem la foto de rigor. Mentre ells baixaran directe a Monars i a la Figuera per tornar a casa, nosaltres continuarem el camí que ens portarà a Coll d’Ares.

Coll d’Ares es veu encara molt llunyà. No és només baixada. Una casa sota el Montfalgars, serveix d’indicador del camí que encara ens queda.

A la baixada cap al Coll de Malrem, a prop de can França, gaudim d’aquesta vista del Comanegra. La Fageda arriba espessa just fins a la carena, mentre que la vessant Sud és completament pelada.

16:00 – Coll de Malrem – 1.134m. Després de baixar 450 metres ens trobem al coll de Malrem. Al costat de la fita de la maleïda frontera ens estirem a descansar abans de pujar al pla de Barraca. L’ascensió de 300m es fa pesada. I si no hagués estat per l’indicació de l’altre grup que el camí surt per la vessant Sud, molt més.  El camí natural continua per la dreta però travessem el tancat pel bestiar i enfilem el camí per l’esquerra, per la vessant Sud. Per sort, els indicadors, en sentit invers, de l’Embardissada que has posat aquest mateix matí i que es farà l’endemà fa la resta.

17:30 – La Clapa – 1.401 m. Passada la pujada, els més joves del grup ens esperen assentats. No sé si cansats de la caminada o d’esperar. A partir d’aquí, tot sembla més planer a excepció del final, amb l’ascensió a Montfalgars.

17:40 – Coll de Vernadell – 1.370m. Des del pla de Barraca ja contemplem el que, als Pirineus, suposa passar de l’alçada dels 2.000 metres. La neu que veieu és caiguda de la mateixa setmana. Donat que estem bastant cansats, en comptes de pujar a Montfalgars, pensem que podem dirigir-nos a la construcció de color blanc que apareix a l’esquerra,  a la falda de la muntanya. Malgrat que el mapa hi assenyala una pista i el camí quasi ens hi porta, ha estat una mala decisió.

Travessem la fageda inventant-nos el camí i arribem a la casa. Una dona surt de la casa amb aire de pocs amics i, en francès, deixa anar el “je suis désolé”, “propriété privée” i reculeu que no us deixem passar. Suposo que si mai hi ha d’anar un equip de bombers o d’urgència mèdica no diran el mateix. Al recular ens trobem amb l’indicador de perill, de propietaris pocs amistosos, que no havíem vist al tenir que inventar-nos una mica el camí.

19:20 – Coll d’Ares – 1.511m. Després de pujar per força el Montfalgars (1.611m) baixem a Coll d’Ares. Ens fem la foto ràpid. Avui hi ha Barça-Madrid i no ens el volem perdre.

Temps etapa VII:
Beget (La Figuera) 09:20
Corral de Mas Mitjà 10:20
Bassa de Monars 10:50
Puig de les Bruixes 12:10
Comanegra 13:45 – Dinar – 14:15
Coll de Malrem 16:00
La Clapa 17:30
Coll de Vernadell 17:40
Coll d’Ares 19:20
Total etapa 10:00

Acumulat anterior 55:00
Total acumulat 65:00

Etapa VI: De Costoja a La Menera

En aquesta etapa ens disposem a passar, encara que sigui d’escallimpada, per la Garrotxa. Des de Costoja al Vallespir, ens arribarem a l’Hostal de la Muga, punt més al nord de l’Alta Garrotxa. Per tan, el Bassegoda (l’embut de França), el deixem ja molt enrera i sense possibilitat d’arribar-hi per la travessa. Des d’aquí, remuntarem el riu, línia de frontera, fins a la seva capçalera per acabar baixant al poble de la Menera, altre vegada al Vallespir, sota la falda del Comanegre. La propera etapa l’iniciarem a Beget, al vessant sud de la mateixa muntanya.

9:40 – Costoja. Després d’un intent frustrat de fer un cafè per tal d’escalfar-nos, agafem la pista que ens portarà a prop de Vila-roja. Iniciem la caminada passant per davant del cementiri. La ruta està molt marcada i sembla massa fàcil. Potser per això, al cap d’una estona de caminar s’enceta el dubte. Esquerra o dreta?

11:25 – Coll de Pal. Després d’anar endavant i endarrere, desfem l’embolic al cap d’una hora. Un inici de recorregut més ràpid del previst ens ha despistat. Ara ja sabem que cal anar seguint la pista cap a Vila-Roja fins a trobar la carretera asfaltada, on es troba placastanyer.

11:50 – Pla castanyer. Arribats a la pista asfaltada, trenquem a l’esquerra. Ara ja enfilem el camí de baixada cap a l’Hostal de la Muga. En un punt del recorregut es pot veure aquesta vista del que ens espera, amb l’hostal a l’inici i la capçalera del riu al final.

 12:25 – Hostal de la Muga. Arribem a l’hostal i fem parada per esmorzar, abans de pujar cap a la capçalera del riu. Uns 500 metres de desnivell ens esperen i un recorregut incert. Només al mapa de l’Alpina de l’Alta Garrotxa assenyala un camí seguint el llit del riu.

13:15 – Travessem La Muga. Seguim la pista que surt de l’hostal. A l’arribar al riu ens trobem amb un paisatge completament glaçat. El camí assenyalat pel mapa resulta ser una pista que puja pel mig d’una fageda, pel costat esquerra del riu. Per ara no hi ha pèrdua.

La pista arriba fins a mitja vall, quan tornem a trobar el riu. Aquí perdem el camí i decidim enfilar pel la tartera que es forma al voltant. Curiosament, canviem la fageda per una terra completament vermella, i malgrat estar a la Garrotxa, això no és greda sino argila.

15:25 – Capçalera de la Muga. Arribem a la capçalera, d’aquesta vall en forma de V que només trobes als llibres, i torna a aparèixer el faig. Dinem sobre la pedra que assenyala la frontera i traiem el cap a un petit mirador sobre la capçalera del riu. A partir d’aquí, tot serà pla i baixada.

17:25 – La Menera. Baixem seguint pista i un camí assenyalat amb ratlles grogues i vermelles. Des de dalt, a la dreta, es veuen les torres de Cabrenys. Si ho haguéssim fet a l’estiu, potser ens hi haguéssim arribat. Però ara no. Arribem a la Menera quan la llum del dia ja se’n va.

Temps etapa VI:
Costoja 9:40
Plà Castanyer 11:50 (després d’1 hora perduda)
Hostal de la Muga  12:25 – Esmorzar – 13:00
Capçalera de la Muga 15:25 – Dinar – 15:50
Pista cap a Pla de Castell 16:15
La Menera 17:25
Total etapa: 7:45

Acumulat anterior: 47:15
Total acumulat: 55:00

Etapa V: De Les Salines a Costoja

9:45 – Santuari de les Salines (1.086 m). La darrera etapa la vàrem finalitzar a Maçanet de Cabrenys i la següent, si haguéssim seguit el GR-11, hauríem arribat a Albanyà. Però el GR-11 segueix pista forestal tota l’estona i rarament puja un cim. Per tant, decidim continuar segons l’Alta Ruta Pirinenca i pugem en cotxe fins al Santuari de les Salines, sobre Maçanet de Cabrenys. La pista és quasi tota de terra en mal estat i és millor arribar-hi amb un 4×4, encara que nosaltres ho hem fet amb cotxe normal.

10:10 – Coll del pou de la neu (1.289 m). Al revolt abans d’arribar al santuari surt el camí que ens porta a aquest coll. Arribats a dalt, passem la tanca que separa de França, i enfilem el camí marcat amb groc, enmig d’una fageda majestuosa, que ens portarà a la carena, passat el repetidor de les Salines.

11:05 – El Moixer (1.451 m). El punt més alt del dia d’avui. El camí va serpentejant la carena, ja plenament pirinenca. El camí el seguim, en la major part del recorregut, per la vessant francesa. A un costat ens acompanya la vista del pantà de Boadella i el Bassegoda. A l’altre, el Canigó.

11:20 – Roc de la Frausa (1.421 m). La carena està plena de petits pics, anomenats rocs. Les formes són bastant fantasioses. Al Roc de la Frausa ens parem a esmorzar i continuem al cap de 1/2 hora. Ens parem un moment al veure un grup de cabres.

13:25 – Coll de la dona morta (1.090 m). Sorpresa al trobar-nos un menhir al mig de la carena. Un cartell explica la història que aquí reprodueixo (podeu ampliar la imatge per a llegir-ho millor).

13:45 – Coll de Perilló (1.040 m). En aquest punt trobem una de les creus de la frontera, a l’altra costat de la tanca, a la vessant Sud. Deixem el camí que continua per la vessant nord, passem la tanca i continuem agafant una pista que ens conduirà al pla de la Falguerona.

15:05 – Corral de la Falguerona (955 m). Arribem al pla i ens trobem amb una casa mig abandonada. Agafem la pista que surt de la casa i que ens portarà directe a Costoja.

16:00 Dinar. Ja segurs que arribarem de clar, en ple descens per la pista, ens parem a dinar al costat d’un petit torrent.

16:45 Costoja. Final d’etapa. Primer poble del Vallespir. Aprofitem la portalada de l’esglèsia romànica per a fer-nos la foto de rigor.

Temps etapa V:
Santuari les salines 9:45
Coll del pou de la neu: 10:10
El Moixer: 11:05
Roc de la Frausa: 11:20 – esmorzar – 11:50
Coll de la dona morta: 13:25
Coll de Perilló: 13:45
El Corral de la Falguerona: 15:05
Dinar: 16:00 – 16:25
Custoja 16:45
Total etapa: 7:00

Acumulat anterior: 40:15
Total acumulat: 47:15

Etapa IV: De La Jonquera a Maçanet de Cabrenys

10:35 – La Jonquera. Inici de l’etapa a la Jonquera. El GR-11 surt a la plaça del Sol, sota un pont que travessa la N-II. Al cap de pocs minuts, travessem també l’autopista i la via del tren. Poso la foto, no per maca, sino per si algú necessita trobar la sortida.

De seguida comencen els boscos d’alzines sureres, que no ens deixaran en tot el trajecte. És un bosc molt maco, i amb un munt d’exemplars davant dels quals val la pena parar.

 

12:45 – Ermita de Santa Eugènia. Després de quasi dues hores de contínua pujada, arribem a la primera aturada. Encara que no es vegi a la foto, part de la casa és una ermita. La resta és una casa de colònies.

Molt aprop de la casa, ara ja de baixada, ens aturem per esmorzar. Aquests boscos són vius. Només cal contemplar el tallat a les escorces.

 14:45 – Cruïlla del GR-11 amb la carretera a la Vajol. Després d’una bona estona baixant, torna a arribar pujada en la seva pitjor forma. El GR-11 coincideix amb la carretera durant uns 3 kilòmetres. Poc abans de la Vajol apareix una bona panoràmica.

15:00 – La Vajol.  Al poble arribem per la part inferior d’un llarg carrer amb escales. Un carrer preciós i que al final hi troben un bar (amb unes fotos esplèndides) i una font. Ens decantem pel bar tot i que no fem cap lleig a la font.

16:05 – Mina Negrín. En aquesta mina abandonada convertida en fortí, el darrer president de la república espanyola, va amagar-hi l’or. Ara està tot completament abandonat i plena de pintades al.lusives a la república.

17:10 – cruïlla GR-11 amb la carretera a Maçanet. Després d’una baixada molt forta des de la mina de Negrín, tornem a trobar-nos amb una carretera. La trobem abans d’un pont. Per sort, una vegada creuat, l’abandonem per a enfilar el troç final del recorregut. La foto correspon a un punt de la baixada.

18:35 – Maçanet de Cabrenys.  Arribem al poble per la carretera, enfilant un passeig de plàtans que acompanyava quasi sempre l’entrada a una població. Passem pel llarg carrer de Sant Sebastià per arribar a la plaça. Fem la cervesa … i cap a casa, que hem d’anar a votar.

Temps Etapa IV:
La Jonquera: 10:35
Dolmen dels planers de la serafina 11:20
Ermita de sta Eugenia 12:45 – Esmorzar – 13:30
Cruïlla GR-11 amb Carretera 14:15
La Vajol 15:00 – Descans – 15:40
Mina Negrín 16:05
Cruïlla GR-11 amb Carretera 17:10
Maçanet de Cabrenys 18:35
Total etapa: 8:00

Acumulat anterior: 32:15
Total acumulat: 40:15