Etapa VII: De Beget a Coll d’Ares

Si bé hauríem d’haver iniciat l’etapa des de La Menera, ja al finalitzar l’anterior teníem bastant clar que no seria així. Tornar a fer el recorregut en cotxe era massa llarg, i tornar a fer bona part de la mateixa pista per arribar al Comanegra no satisfeia a ningú. En Joan va suggerir iniciar el recorregut des de Beget, quasi a la mateixa latitud però a la vessant Sud. Això ens permetria trepitjar una mica més d’Alta Garrotxa, el recorregut en cotxe no seria tan pesat i, a més, podríem fer marrada i arribar-nos al pic de les Bruixes, pic o puig realment singular.

I aquesta vegada teníem l’avantatge de comptar amb una col.laboració inestimable d’en Pere, la Concepció, en Joan i la Rosa que ferien el recorregut contrari. Per tan, el temps perdut per a desplaçar els cotxes a l’inici i al final d’etapa no caldria. A més, podríem dinar junts al cim del Comanegra i explicar-nos quin seria el millor recorregut que quedava a cadascun dels grups.

Beget a la sortida

09:20 – Beget (La Figuera) – 980m. Després de fer-nos la foto de rigor a Beget, poble de pessebre per excel.lència, continuem amb cotxe fins al final de la pista de la Figuera. Per agafar-la continuem per la carretera que porta a Oix. Al cap de poc, una pista molt pronunciada a l’esquerra, assenyalada per un rètol de la casa de turisme rural “El Sunyer”, ens remunta cap a la casa de la Figuera. Una pista, que si no és amb 4×4, seria impossible de pujar.

Beget

El final de la pista sembla un cementiri de cotxes. Un parell de cotxes abandonats i unes quantes deixalles no semblen el millor lloc per iniciar la caminada, però la realitat és aquesta malgrat la bellesa de la resta de l’entorn. Dels 3 camins que surten, agafem el de més a l’esquerra (Nord-Oest) que ens portarà fins a prop del veïnat de Monars.

Pujant a monars

Després d’una pujada forta que ens porta a una clariana, i d’una baixada per un bosc mixte, travessant el Clot de Presseguer, ja veiem al fons el pic de les Bruixes (anomenat Puig a tots els mapes consultats). Amb les previsions de temps consultades i veient-lo emboirat, segurament tocarà mullar-nos una mica, però continuem endavant.

Corral a monars

Monars

10:20 – Corral de Mas Mitjà – 1.040m. Al cap d’una hora hem superat, sense adonar-nos, la primera renglera de penya-segats. Ja estem en un prat immens i amb tancat de grans dimensions (hort?) a mà esquerra. El corral de Mas Mitjà queda al fons i és una construcció enorme de la que només en queden els pilars. Està molt proper al veïnat de Monars, al que anem a treure el nas. Des del corral, ens enfilem cap a l’Oest per tal d’arribar a la bassa de Monars per una escletxa al cingle.

Roure monumental

El camí està ben assenyalat i és l’únic camí possible per a pujar a la bassa de Monars. Al mig del camí ens trobem amb aquest roure majestuós que no podem deixar de fotografiar.

Pujant a la Bassa de Monars

El pas cap a la bassa de Monars finalitza amb aquesta escletxa a la cinglera, forta però de fàcil pujada.

La Bassa de Monars

10:50 – Bassa de Monars – 1.290m. Només han calgut 30 minuts des per arribar a la bassa de Monars, punt principal de sortida per a molts que volen ascendir al Comanegra. D’aquí agafem la pista en direcció Est, directe al pic de les Bruixes.

La pista de Monars

Al finalitzar la pista, uns indicadors amb poca fortuna poden despistar. Dels dos camins que surten agafem el que fa una mica de baixada i no el de l’esquerra, de pujada, com semblaria que volen indicar els rètols.

De la bassa a Monars

Una explicació molt bona de l’Alpina indica que ens trobarem aquest bassi per al bestiar al cap de 5 minuts. Una vegada trobat, la tranquil.litat que dóna haver encertat el camí torna al grup, i ens dirigim directe al pic.

pic de les Bruixes

Al pic de les Bruixes

12:10 – Pic de les Bruixes – 1.390m. Des que hem deixat el cotxe ens han calgut 3 hores per a pujar. El temps ha estat incert fins que hem arribat al cim. Però, com passa a muntanya, i es pot veure a les dues fotografies, les condicions poden canviar en pocs moments. De la por de pluja passem a tenir un dia meravellós de primavera.

Comanegre des del pic de les Bruixes

La vista que ofereix és impressionant, i més en aquest dia de núvols i cel blau intens. El Comanegra apareix amb una visió complement diferent de la frontal, que veus des de la majoria de punts de la Garrotxa. La muntanya agafa un relleu que no ens hauríem imaginat mai.

Comanegre

Del pic de les Bruixes al Comanegre

El camí per la carena fins al Comanegra és molt agradable, tot i les pujades i baixades que ens esperen. La part final esdevé molt dura.

Comanegre

13:45 – Comanegra – 1.557m. El grup que prové de Coll d’Ares ja fa estona que ha arribat. Ens esperem per a dinar i ens fem la foto de rigor. Mentre ells baixaran directe a Monars i a la Figuera per tornar a casa, nosaltres continuarem el camí que ens portarà a Coll d’Ares.

Cap a Coll d'Ares

Baixada

Coll d’Ares es veu encara molt llunyà. No és només baixada. Una casa sota el Montfalgars, serveix d’indicador del camí que encara ens queda.

El comanegre

A la baixada cap al Coll de Malrem, a prop de can França, gaudim d’aquesta vista del Comanegra. La Fageda arriba espessa just fins a la carena, mentre que la vessant Sud és completament pelada.

Coll de Malrem

16:00 – Coll de Malrem – 1.134m. Després de baixar 450 metres ens trobem al coll de Malrem. Al costat de la fita de la maleïda frontera ens estirem a descansar abans de pujar al pla de Barraca. L’ascensió de 300m es fa pesada. I si no hagués estat per l’indicació de l’altre grup que el camí surt per la vessant Sud, molt més.  El camí natural continua per la dreta però travessem el tancat pel bestiar i enfilem el camí per l’esquerra, per la vessant Sud. Per sort, els indicadors, en sentit invers, de l’Embardissada que has posat aquest mateix matí i que es farà l’endemà fa la resta.

Pujant a la Clapa

17:30 – La Clapa – 1.401 m. Passada la pujada, els més joves del grup ens esperen assentats. No sé si cansats de la caminada o d’esperar. A partir d’aquí, tot sembla més planer a excepció del final, amb l’ascensió a Montfalgars.

Des de la Clapa

17:40 – Coll de Vernadell – 1.370m. Des del pla de Barraca ja contemplem el que, als Pirineus, suposa passar de l’alçada dels 2.000 metres. La neu que veieu és caiguda de la mateixa setmana. Donat que estem bastant cansats, en comptes de pujar a Montfalgars, pensem que podem dirigir-nos a la construcció de color blanc que apareix a l’esquerra,  a la falda de la muntanya. Malgrat que el mapa hi assenyala una pista i el camí quasi ens hi porta, ha estat una mala decisió.

Intentant vorejar el Montfalgars

Travessem la fageda inventant-nos el camí i arribem a la casa. Una dona surt de la casa amb aire de pocs amics i, en francès, deixa anar el “je suis désolé”, “propriété privée” i reculeu que no us deixem passar. Suposo que si mai hi ha d’anar un equip de bombers o d’urgència mèdica no diran el mateix. Al recular ens trobem amb l’indicador de perill, de propietaris pocs amistosos, que no havíem vist al tenir que inventar-nos una mica el camí.

Coll d'Ares

19:20 – Coll d’Ares – 1.511m. Després de pujar per força el Montfalgars (1.611m) baixem a Coll d’Ares. Ens fem la foto ràpid. Avui hi ha Barça-Madrid i no ens el volem perdre.

Temps etapa VII:
Beget (La Figuera) 09:20
Corral de Mas Mitjà 10:20
Bassa de Monars 10:50
Puig de les Bruixes 12:10
Comanegra 13:45 – Dinar – 14:15
Coll de Malrem 16:00
La Clapa 17:30
Coll de Vernadell 17:40
Coll d’Ares 19:20
Total etapa 10:00

Acumulat anterior 55:00
Total acumulat 65:00

Advertisements
This entry was posted in Etapes and tagged , , , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

3 Responses to Etapa VII: De Beget a Coll d’Ares

  1. Aupa Ramón:

    Ya había visto tu entrada y tenía pendiente un comentario. Ahora aprovecho para felicitaros por el avance y comentarte lo de la siguiente etapa.
    Nosotros dormimos en el refugio de Ull de Ter, para las 7:50 ya comenzamos a caminar. Pasamos por la Porteille de Mourens, y se nos echó por ahí el mal tiempo, así y todo subimos a la Roc Colon y luego a Costabona para terminar en el Coll de Ares. Tardamos 6 horas y 15 minutos, pero casi sin parar debido al tiempo.
    Animo y hasta otra. Un saludo para todos.

  2. Ignasi Batet i Trias says:

    M’encanta aquesta pàgina. Em dóna moltes idees de fer caminades llargues i boniques. Les fotos són precioses. Tot i el cansament se us veu feliços de poder-ho fer. Continueu així. Una abraçada.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s